En aquest tercer tema
anomenat: Factors psicològics implicats en l’aprenentatge: Factors
intrapersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest, em
aprofundit en lo que són els processos cognitius i afectius.
Processos cognitius
En primer lloc, el
concepte de cognició fa referència a l’aptitud dels éssers de processar
informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques
subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d’altres.
Per tant, els processos cognitius són aquells processos que ajuden a les
persones a crear els seus esquemes mentals. És com el nostre cervell s’encarrega
d’organitzar i adequar les diferents informacions i coneixements que se’ns
presenten. Dins d’aquestos processos es troben amb l’atenció, memòria i la
intel·ligència.
L’atenció
És un procés que
incrementa el grau d’activació o d’alerta en el nen, facilitant l’entrada d’informació
i la distribució de recursos per el seu processament. Dins d’aquest procés em pogut
veure com hi ha diferents teories que l’interpretaven, com les teories
conductistes (hi ha una disponibilitat sensorial que els infants posen de
manifest mitjançant els gestos gestuals i corporals), les teories del pensament
de la informació (es varen basar molt en les teories conductistes) i les orientacions
psicomètriques (realitzen test per analitzar els graus d’atenció).
A més, en aquest
procés poden trobar quatre factors clau que poden incidir en el desenvolupament
d’aquest. Són el següents:
Factors Fisiològics:
si els nens es no tenen cobertes totes les seves necessitats fisiològiques, el
seu grau d’atenció pot disminuir ja que no es travarà preparat per a concentrar-se
i captar atenció. Dins d’aquestos factors poden trobar causes extraescolars,
com la fatiga, l’alimentació inadequada, la falta d’hores de son, problemes
emocionals... i causes escolars, com una alta exigència en les aules,
condicions d’espai per alumne, excés de remor, horaris mal planificats o una
metodologia monòtona i rutinària. És molt important que com a futures mestres respectem
les necessitats del nens, ja que si aquestes no estan cobertes els nens no
poden prendre atenció i concentrar-se, el que no afavoreix en el seu procés d’aprenentatge.
Nivell de desenvolupament del nen: els
nens ,és petits tenen una atenció més canviant perquè no poden estar davant d’una
mateixa tasca molt de temps (10-15 minuts). Això ocorre perquè estan molt
pendents dels estímuls nous, el que fa que les activitats tinguin que estar
adequades al seu grau d’atenció ja que si no, no es produeix el
desenvolupament. Quan més gran és el nen, més capaç de tenir una atenció
sostinguda, ja que és capaç de controlar-la. El llenguatge també els ajuda a
regular aquest autocontrol. Es en aquest moment en que ja es pot tenir més
flexibilitat en la duració en les activitats, allargant-les quan els veiem totalment
concentrats i motivats.
Motivacions i interessos: com
a futures mestres, devem intentar captar l’interés dels nens i fer servir el
que els motiva per a realitzar els processos d’aprenentatge. Hi ha dos tipus de
motivacions: L’extrínseca ( arriba des de fora, des de l’entorn) i l’intrínseca
( des d’un mateix, sorgida dels seus propis interessos).
Diferencies individuals:
Aquestes fan que hi hagi diferents tipus d’atenció. Per una banda ens trobem
amb dos estils cognitius:
·
L’estil cognitiu-reflexiu:
utilitzen blocs d’informació més petits, analitzen molt la informació i es
paren molt en els detalls i tenen una major capacitat de concentració.
·
L’estil cognitiu-impulsiu:
la seva percepció va d’una forma més global, no s’aturen als detalls i enseguida
perden la concentració.
La
memòria
La memòria és una
facultat que permet a l’ésser humà retindré i recordar fets passats. La paraula
també permet denominar al record que es fa o a l’avís que es dona d’alguna cosa
ja ocorreguda i a la exposició de fets, dades o motius que es refereixen a una
qüestió determinada.
Dins d’aquesta trobem
la memòria sensorial (la seva missió es seleccionar els estímuls que arriben),
la memòria a curt termini ( aquí es troba també la memòria de treball, té la
funció de comprendre les coses) i la memòria a llarg termini, la qual s’aconsegueix
una vegada em utilitzat molt la memòria a curt termini i hem fet un esforç per
comprendre, s’emmagatzema a llarg plaç. És en aquesta on es trobem els valors,
les estructures del llenguatge...
La intel·ligència
La intel·ligència
és la capacitat o facultat en major o menor grau de comprensió, d’aprenentatge
i de resoldre problemes davant de les adversitats que se li presenten a l’individu.
Aquest procés no es pot produir adequadament sense els altres processos abans
esmentats. Un fet molt curiós i que em tornat a veure sobre l’ intel·ligència
mitjançant la lectura de l’autora Monserrat del Pozo Roselló, ha set la teoria
de les intel·ligències múltiples, en la que expliquen que cada persona té unes
8 intel·ligències diferents, les quals podem estar més o menys desenvolupades
depenent de cadascú i afirmant que el coneixement d’aquestes vuit
intel·ligències és una de les millors ajudes per optimitzar l’educació.
Processos afectius
Aquestos processos fan referència a les reaccions emocionals que demostra una persona quan s’enfronta
a les diverses accions i situacions que provenen tant de l’entorn com d’un
mateix. Dins d’aquestos processos existeixen dos factors que determinen el
desenvolupament d’aquestos:
La
personalitat
La personalitat és
el que ens defineix com a persones i per això és molt important treballar en
aquesta des de que som infants, a través de l’educació emocional. Si la majoria
de persones fossin capaços de reconèixer i canalitzar de manera adequada el que
senten, s’evitarien molts conflictes i frustracions, ja que mitjançant l’educació
emocional podem aprendre a expressar el que sentim d’una manera sana i
enriquidora per a nosaltres. D’aquí la importància d’ensenyar als nens des de
petits a reconèixer i canalitzar les seves emocions.
La
motivació
La motivació pot
definir-se com l’enfasis que es descobreix en una persona cap a un determinat
mitja de satisfer una necessitat, creant o augmentant amb ell l’impuls
necessari per a que posi en moviment aquest acció. És un estat intern que
activa, dirigeix i manté la conducta. D’aquí la importància de crear activitats
motivadores per als nens. nens.
