dimecres, 9 de gener del 2013

Reflexió Tema 3!


En aquest tercer tema anomenat: Factors psicològics implicats en l’aprenentatge: Factors intrapersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest, em aprofundit en lo que són els processos cognitius i afectius.


Processos cognitius
En primer lloc, el concepte de cognició fa referència a l’aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d’altres. Per tant, els processos cognitius són aquells processos que ajuden a les persones a crear els seus esquemes mentals. És com el nostre cervell s’encarrega d’organitzar i adequar les diferents informacions i coneixements que se’ns presenten. Dins d’aquestos processos es troben amb l’atenció, memòria i la intel·ligència.

L’atenció

És un procés que incrementa el grau d’activació o d’alerta en el nen, facilitant l’entrada d’informació i la distribució de recursos per el seu processament. Dins d’aquest procés em pogut veure com hi ha diferents teories que l’interpretaven, com les teories conductistes (hi ha una disponibilitat sensorial que els infants posen de manifest mitjançant els gestos gestuals i corporals), les teories del pensament de la informació (es varen basar molt en les teories conductistes) i les orientacions psicomètriques (realitzen test per analitzar els graus d’atenció).
A més, en aquest procés poden trobar quatre factors clau que poden incidir en el desenvolupament d’aquest. Són el següents:

Factors Fisiològics: si els nens es no tenen cobertes totes les seves necessitats fisiològiques, el seu grau d’atenció pot disminuir ja que no es travarà preparat per a concentrar-se i captar atenció. Dins d’aquestos factors poden trobar causes extraescolars, com la fatiga, l’alimentació inadequada, la falta d’hores de son, problemes emocionals... i causes escolars, com una alta exigència en les aules, condicions d’espai per alumne, excés de remor, horaris mal planificats o una metodologia monòtona i rutinària. És molt important que com a futures mestres respectem les necessitats del nens, ja que si aquestes no estan cobertes els nens no poden prendre atenció i concentrar-se, el que no afavoreix en el seu procés d’aprenentatge.

Nivell de desenvolupament del nen: els nens ,és petits tenen una atenció més canviant perquè no poden estar davant d’una mateixa tasca molt de temps (10-15 minuts). Això ocorre perquè estan molt pendents dels estímuls nous, el que fa que les activitats tinguin que estar adequades al seu grau d’atenció ja que si no, no es produeix el desenvolupament. Quan més gran és el nen, més capaç de tenir una atenció sostinguda, ja que és capaç de controlar-la. El llenguatge també els ajuda a regular aquest autocontrol. Es en aquest moment en que ja es pot tenir més flexibilitat en la duració en les activitats, allargant-les quan els veiem totalment concentrats i motivats.

Motivacions i interessos: com a futures mestres, devem intentar captar l’interés dels nens i fer servir el que els motiva per a realitzar els processos d’aprenentatge. Hi ha dos tipus de motivacions: L’extrínseca ( arriba des de fora, des de l’entorn) i l’intrínseca ( des d’un mateix, sorgida dels seus propis interessos).

Diferencies individuals: Aquestes fan que hi hagi diferents tipus d’atenció. Per una banda ens trobem amb dos estils cognitius:

·         L’estil cognitiu-reflexiu: utilitzen blocs d’informació més petits, analitzen molt la informació i es paren molt en els detalls i tenen una major capacitat de concentració.

·         L’estil cognitiu-impulsiu: la seva percepció va d’una forma més global, no s’aturen als detalls i enseguida perden la concentració.

La memòria

La memòria és una facultat que permet a l’ésser humà retindré i recordar fets passats. La paraula també permet denominar al record que es fa o a l’avís que es dona d’alguna cosa ja ocorreguda i a la exposició de fets, dades o motius que es refereixen a una qüestió determinada.

Dins d’aquesta trobem la memòria sensorial (la seva missió es seleccionar els estímuls que arriben), la memòria a curt termini ( aquí es troba també la memòria de treball, té la funció de comprendre les coses) i la memòria a llarg termini, la qual s’aconsegueix una vegada em utilitzat molt la memòria a curt termini i hem fet un esforç per comprendre, s’emmagatzema a llarg plaç. És en aquesta on es trobem els valors, les estructures del llenguatge...

La intel·ligència

La intel·ligència és la capacitat o facultat en major o menor grau de comprensió, d’aprenentatge i de resoldre problemes davant de les adversitats que se li presenten a l’individu. Aquest procés no es pot produir adequadament sense els altres processos abans esmentats. Un fet molt curiós i que em tornat a veure sobre l’ intel·ligència mitjançant la lectura de l’autora Monserrat del Pozo Roselló, ha set la teoria de les intel·ligències múltiples, en la que expliquen que cada persona té unes 8 intel·ligències diferents, les quals podem estar més o menys desenvolupades depenent de cadascú i afirmant que el coneixement d’aquestes vuit intel·ligències és una de les millors ajudes per optimitzar l’educació.


Processos afectius

Aquestos processos fan referència a les reaccions emocionals que demostra una persona quan s’enfronta a les diverses accions i situacions que provenen tant de l’entorn com d’un mateix. Dins d’aquestos processos existeixen dos factors que determinen el desenvolupament d’aquestos:

La personalitat

La personalitat és el que ens defineix com a persones i per això és molt important treballar en aquesta des de que som infants, a través de l’educació emocional. Si la majoria de persones fossin capaços de reconèixer i canalitzar de manera adequada el que senten, s’evitarien molts conflictes i frustracions, ja que mitjançant l’educació emocional podem aprendre a expressar el que sentim d’una manera sana i enriquidora per a nosaltres. D’aquí la importància d’ensenyar als nens des de petits a reconèixer i canalitzar les seves emocions.

La motivació

La motivació pot definir-se com l’enfasis que es descobreix en una persona cap a un determinat mitja de satisfer una necessitat, creant o augmentant amb ell l’impuls necessari per a que posi en moviment aquest acció. És un estat intern que activa, dirigeix i manté la conducta. D’aquí la importància de crear activitats motivadores per als nens. nens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada